Visita a una escola

Vam tenir l'oportunitat d'anar a fer dues visites a una l'escola d'una de les integrants del meu grup, l'escola és Maristes Champagnat i està situada a Badalona.  L'escola era concertada i religiosa, la vaig trobar bastant bé i sobretot molt espaiosa, te tres línies,A,B i C.

La visita consistia en visitar totes les classes de primària per així veure la utilitazació de l'espai, també les hores dedicades a les matèries, les instal·lacions i la utilització de les TIC. Per a a més informació vam fer fotos de cada classe.Tant els professors com el director van ser molt amables i ens van ajudar en tot el que van poder.

Vaig trobar que les classes eren adecuades, espaioses i estaben molt ben decorades, vam trobar bastants diferències entre cicle infantil, inicial i superior en cuant a la reparticio de les taules.

Després de fer les dues visites vam elaborar un prezi, vam utilitzar aquest programa perqué a principi de curs el professor ens ho va recomenar. Crec que es un programa molt complet, i molt visual i original i penso que està bé utilitzar-lo per canviar una mica el power -ponit.

Us adjunto el link de l'escola, es una web molt completa :

http://www.maristes.org/champ/index.php

Ateenció a la diversitat

A classe vam estar parlant de l'atenció a la diversitat, en quan a l'educació especial.

El professor ens va possar el seguent video, aquí està l'enllaç :

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=EaTUoVemyso

En el debat que vam fer es va preguntar si hem d'avisar als altres companys de les necessitats especials d'un nen, personalment crec que sí, encara que els nens s'enadonen ràpid, i per tal d'evitar preguntes que puguin fer mal a l'altre per la meva part crec que si és convenient que s'expliqui a la resta del alumnat si algun dels seus companys necessita una ajuda especial, per així també fer conscients als nens de que tots no són iguals i també que ells puguin ajudar a un companys amb necessitats especials quan necessiti ajuda, així ptambé el company "especial" se sentirà estimat i en un àmbient acollidor i sobretot recalcar allò que aquest nen té de bo, les seves qualitats.

Lola y Lalo

Aquest text recomenat per el professor de l'assignatura tracta de la separació de sexes en l'aula, tendim  a esperar de les nenes uns resultats i dels nens uns altres ben diferents.


Dels nens en aquest cas en Lalo, s'espera que siguin moguts, rebels, independients, bruts, divertits, però intel·ligents, si es fan jocs ells seràn els capitants, en canvi de les nenes de la Lola, s'espera que sigui dòcil, quieta, bona, neta, que sigui aplicada i constant, i en el cas dels jocs ella seria més una secretària.


Com esperem això de cadascú els tratem amb diferencia, i això afecta tant a Lalo com a Lola, Lola des dde ben petita asumeix que mai serà tractada igual que un home i això en un futur l'afecta, perqué sempre es veura inferior als homes ja que desde ben petita ha vist com Lalo tenia tota la atenció del professor i els càrrecs eren sempre superiors als d'ella, i per una altre part Lalo compren que ell és superior que Lola, que sempre serà així perqué és un home.


Per això l'escola ha de ser un centre on hi hagi igualtat d'oportunitats, on s'esperi el mateix de nenes i de nens i on el sexisme no estigui present. Tot i així tal i com diu el text sempre hi hauran Loles mogudes, inquietes, rebels i independients i Lalos tranquils, dòcils i bons.

Per aquesta raó aquest text hauria d'estar present a les escoles, tant els professors com els nens haurien de llegir aquest text i adonar-se de que no és bo la separació per sexes, que tots som iguals, que hi ha Loles i Lalos diferents.
M'ha agrada molt llegir aquesta història perqué narra la veritat de les aules, enacara que avui dia això, penso, ja està comentçant a evolucionar

Una classe diiferent

L'altre dia vam fer la classe de planificació a l'aire lliure, ho vam fer com una queixa així  que uns quants companys van penjar pancartes i altres anaven repartint follets a la gent.

A la classe vam parlar dels diferents recursos per a l'aprenentatge, hi havia uns quants:

-Camps d'aprenentatge

-CREDA

-EAP

-ELIC

Al meu grup ens va tocar els camps d'aprenentatge, aquests camps eren com cases de colònies, on vas dos o tres dies i t'expliquen la histròria del lloc on has anat, la seva cultura, les festes, el mediambient... però només d'aquella zona.

Aquest recursos complementen allò que no s'aprèn a l'escola, allò que l'escola no pot donar als nens i trobo que és una cosa molt beneficiosa.

Jornades Mundet es mou

Mundet està de dol..

Durant l'última setmana Mundet s'ha mogut, després de la pujada de taxes, de la retirada de la segona convocatòria, i la pujada de la ràtio de les classes, alguns estudiants de pedagogia , psicologia i més tard educació primària ens hem mogut.

Hem fet diverses assemblees per parlar del tema, i al final s'ha decidit no assistir a classe, parlar amb els professors sobre l'avaluació i arribar a un acord amb ells, però hi ha molts professor que no ho recolzen i segueixen fent classe. 

Per tot això jo penso que no ens hauríem de jugar el curs, estic d'acord amb les reivindicacions, però és pot fer d'una altra manera penso ja que tinc una mica de por per el meu curs, estic d'acord amb la vaga però no m'agradaria jugarme el curs, per això sóc de les poques persones que assisteix a classe, tot i això els que assistim després informem als altres del que hem fet i ells del que han estat parlant a les assemblees.

Crec que és una situació bastant difícil i espero que se solucioni tot rápid, amb un bon resultat i que no es quedi en un intent.

http://www.youtube.com/watch?v=BUwj9j69ykM&feature=related

Com avaluem?

A classe vam estar parlant sobre l'avaluació, hem d'avaluar a tots els alumnes igual?, és a dir un nen que ha estat treballant i s'ha estat esforçant durant tot el curs mereix la mateixa nota que un altre que no ha fet res però que ha aconseguit una bona nota?.

Des del meu punt de vista l'esforç i la constància són dues coses molt importants a valorar, crec que un nen que s'esforça i obté una bona nota te més merit que aquell que l'aconsegueix sense esforç, ja que aquest últim no ha posat interés, però el resultat és molt important també. Per tant crec que hem de mirar-ho tot, tant l'esforç com el resultat.

Per sort, crec, que avui dia a les escoles tenim els  anomenats Grups Flexibles que permeten als nens que els hi costa més estar amb altres nens que els hi passa el mateix amb una professora que coneix perfectament al nen i les seves capacitats, crec que cada nen és diferent i que tant per als que tenen més capacitat com per als que en tenen menys aquests grups són molt beneficiosos, per una part, perque els que tenen menys capacitat tenen una professora que pot estar per ells i per una altre perque els que tenen més capacitat poden produïr molt més amb nens del mateix nivell que ells.

Universitat pública i de qualitat!

El dia 22 de Març la classe vam anar a la manifestació que va tenir lloc a Plaça Universitat, dies abans vam estar fen pancartes i caretes.

La manifestació era per una educació pública i de qualitat ja que actualment per desgracia no podem gaudir d'escoles públiques de qualitat.

El lema de la nostra pancarta era " No som antisistema, el sistema és antiestudiants", amb aquest lema vam passejar-nos durant més de 4 hores, per recolzar a tots els estudiants que estan en la nostra situació. Tots portàvem samarretes grogues  i les caretes que prèviament havíem fet.

Com estudianta i futura mestre em preocupa aquest tema, ja que si segum així només uns quants, els més "rics" podrán estudiar, això no ho podem permetre.

Anàlisi d'un llibre de text

L'altre dia a classe vam portar diferents llibres de text de primària de diferents àrees. Vam fer una anàlisi i en el meu cas vaig trobar entre altres coses que hi havien moltes fotografies en les quals l'aparició de dones i de diversitat de cultures era escassa i ón apareixia de forma indirecta el masclisme. També vaig trobar a faltar l'us de les TIC, el link d'alguna web interessant, o el nom d'alguna pel·licula que pogués estar relacionada amb el tema.Al final de cada tema hi havia, això si, un experiment a fer.

En aquesta activitat es tracatva d'analitzar el llibre per tal de saber si l'escolliriem o no, i el professor anava dient unes preguntes que vam anar contestant.Finalment vaig trobar que el meu llibre de text era molt complet, amb moltes fotografies i la lletra gran, amb resums i esquemes, activitats finals i experiments, encara que les fotografies les retocaria per tal de que hi hagués més diversitat i menys masclisme així com afegir més coses relacionades amb les TIC, links de pàgines web interessants, exercicis en la web, vídeos...

Més tard vaig pensar en quan jo era petita, els meus llibres també teníen experiments, però per alguna raó mai els feiem, per falta de temsp, de material o simplement perqué el tutor només pensaba en acabar temes i en anar per feina i el fet de fer els experiments no ho veia important o ho veia com una pérdua de temps. 

Formes d'apendre :)

Hi ha diferents formes d'aprendre, llegir, escoltar, fer, veure i a cadascú li va millor una que una altra.

Per tant, cada nen utilirza una de diferent i per a cada un d'ells són efectives, per això és important que el professor les conegui i les potencii totes, per tal de que tots els nens tinguin l'oportunitat d'apendre de la forma en que els hi va millor.

Per exemple un nen recorda més veien imatges que escoltant al professor però a la vegada un altre nen considera que és millor llegir un text, el que és important és que cada nen de la forma que li sembli més fàcil aprengui i aprengui bé.

Tot i això des del meu punt de vista crec que hi han unes formés més eficaces que altres, crec que per exemple veure és una forma molt eficaç per recordar, projectar una sèrie d'imatges als nens per a mi és una de les formes que més els ajuden a recordar, al contrari, penso que escoltar no és tan eficaç.

Llegir per una altra part és una bona manera, ja que mentre llegeixes pots anar pensant això que estàs llegint i entendre millor tot. Per últim crec que la millor forma és fer, la manipulació del objecte d'estudi és per a mi la millor forma d'apendre, practicant, poden tocar, això ajuda molt més als alumnes i no els fa pensar tant de manera abstracta que tant els hi costa sobretot a la primària.

Abús dels infants

El passat dimecres dia 28 vam assistir a una conferència anomenada Prevenció dels abusos sexuals a internet, la conferencia la va dur a terme la Cristina Pulido.

Per començar dir que aquesta conferència em va agradar molt, va estar molt interessant durant tot el que va durar. La noia, la Cristina Pulido es va explicar molt bé i no es va fer gens cansat.

Durant la xerrada la  noia va dir que nosaltres com a futurs professors i com a majors d’edat som responsables de la seguretat dels nostres infants, un infant és un nen dels 0 als 18, a partir d’aquí ja no som infants i el nostres deure és protegir l’infant. Penso que té tota la raó però crec que a vegades ho veiem com un fet aïllat com si aquestes coses no passessin al nostres voltant, com si no fossin coses nostres, i aquí és quan fallem en la protecció del menor, les dades que anava posant eren molt fortes i cada vegada passa més ja que ara amb les pàgines tipus facebook, tuenti o Messenger on les persones tenen més facilitat de contactar amb els menors que cada vegada comencen abans a entrar en aquest joc de la comunicació via internet, en aquestes web les persones no contacten personalment  i qualsevol es pot fer passar per una altra persona, cada vegada és més fàcil enganyar un nen innocent ja que poden arribar fins i tot  a contactar personalment amb el nen amb enganys i arribar a obtenir d’ell de forma fàcil el que volen.

Em va cridar molt l’atenció quan va mencionar que molta gent feia culpables als infants fins el punt de dir que són  ells els que provoquen als adults, crec que aquesta forma de pensar és malaltissa. L'infant sempre és la víctima, la victíma de persones amb una mentalitat malaltissa i perversa.

Fem exàmens??

Els exàmens sempre han sigut des de fa molt de temps la forma bàsica per avaluar als alumnes, amb aquests els professors poden saber si tot allò donat a classe ha sigut assimilat per als seus alumnes, però realment els exàmens són l'única manera de saber amb certesa si els nens han aprés?  Des del meu punt de vista no.

Es cert que els exàmens tenen coses bones, però també en tenen de dolentes, penso que no es pot avaluar a un nen només per una proba, sinò, que ha de ser una cosa contínua. Es necessari que el professor tingui molt en compte el procés del nen.

En un exàmen poden passar moltes coses que donin lloc al suspens, un mal dia, els nervis, un lapsus.... milers de coses  per el gran pes que té, per això crec que és  molt important fer diferents activitats avaluables i mai basar la nota final amb un exàmen.

A més, cal dir que fer exàmens no és més que enseñar als nens a aprendre de forma memorística i no significativa.

Per això crec que és important que el professor ajudi als nens i els ensenyi diferents estratègies per a la preparació dels exàmens, esquemes, resums, dibuixos per tal de que el nen no faci el que normalment tothom fa, llegir i memoritzar, en aquest cas l'ús de recursos com ara els esquemes és molt beneficiós per als nens ja que els hi servirá per a més endavant.

Per tot això penso que el professor ha de fer una avaluació contínua dels nens i sobretot tenir en compte el procés.